15 juny Catalunya porta retirades 5.400 tones de asbesthos aquest any.

El dipòsit de Castellolí (Anoia), l’únic de Catalunya que està autoritzat per a gestionar els residus de fibrociment, ha rebut 5.421 tones d’amiant entre l’1 de gener i el 31 de maig d’aquest any. El total del 2009 va ser de 16.827 tones, mentre que en el 2008 van ser 16.092. Unes xifres que demostren que encara hi ha molt de material tòxic sembrat pel territori. No existeix cap normativa que obligui els ciutadans a retirar l’amiant, ja que si la fibra no està trencada, no causa problemes: els danys es generen en inhalar partícules de les peces fetes fallida. El que no es pot fer, si una persona està fent obres a casa, és llançar els enderrocs d’asbestos al contenidor. El propietari o els paletes hauran de contractar a una empresa especialitzada perquè procedeixi al desmuntatge i la correcta gestió de les peces. Amb un al·licient: des del dijous passat, la Agència de Residus de Catalunya (ARC), un organisme dependent de la Conselleria de Medi Ambient, subvenciona amb 800 euros el desamiantat. OBRES D’HABITATGES / Els beneficiaris d’aquesta nova ajuda econòmica seran les obres d’habitatges i les rehabilitacions menors, així com «la retirada de petites quantitats fins a un màxim d’una tona», indica la ARC. No obstant això, quedaran exclosos d’aquesta subvenció les «bastides, excavacions, grues, plataformes…» Aquesta prestació pública pel servei complet de desamiantat, recollida i transport dels residus fins a l’abocador de Castellolí serà fixa (els 800 euros) per a cada actuació, adverteix la ARC, que afegeix que «les sol·licituds es resoldran periòdicament fins que els recursos econòmics de la subvenció (que té un pressupost d’un milió d’euros) s’esgotin. El beneficiari últim de l’ajuda serà el particular, però haurà de ser l’empresa especialitzada qui la sol·liciti, després de presentar un pressupost a la ARC que haurà d’estar signat pel propietari del domicili. LEGISLACIÓ TARDANA / Espanya va prohibir la fabricació de productes que incloguessin amiant al juny del 2002. Molt tard, ja que una resolució del Parlament Europeu ja va declarar aquest mineral substància cancerígena en 1978. No obstant això, també és cert que la majoria de països europeus no van començar a vetar-ho fins a la dècada dels 90, i la UE no va prohibir el seu ús fins a 1999 (amb un termini de sis anys perquè els estats membres incorporessin la normativa a la seva pròpia legislació). El Govern espanyol va establir en 1982 la primera normativa sobre l’amiant. Aquesta, no obstant això, només es va limitar a reclamar més seguretat a les empreses i a fixar l’exposició màxima al material en dues fibres per centímetre cúbic. PETICIONS DESOÏDES / La candidesa normativa encara és menys comprensible si es té en compte que el Govern va desoir en 1984 les peticions dels experts de prohibir per complet la utilització de l’amiant en la indústria. Així ho va afirmar el mes passat en el judici de Uralita Juan Ignacio Camargo, un dels tres metges que formaven part llavors de la Comissió Nacional de Seguiment de l’Amiant. Segons aquest facultatiu, l’Executiu espanyol va desoir la seva recomanació per «els costos laborals i empresarials» que suposava prendre aquesta mesura. Camargo, que va declarar com a testimoni a petició de Uralita, també va explicar que les afeccions relacionades amb l’asbest estan catalogades com a malalties laborals i que no hi ha estudis «fiables» que demostrin la incidència mediambiental, en referència a la demanda dels 47 veïns del Vallès. Font: El Periodico.