05 maig Investigadors andalusos estudien com combatre l’amiant natural

Diversos estudis han demostrat que la inhalació de fibres d’aquest mineral pot provocar greus lesions pulmonars Un grup d’investigadors de l’Institut Andalús de Ciències de la Terra i de la Universitat de Granada han iniciat un projecte amb el qual abordaran la problemàtica derivada de l’alteració d’afloraments de roques que contenen minerals de l’amiant en la Regió muntanyenca de Ronda, Sierra Nevada i Sierra de Filabres (Almeria) i el seu possible «risc» per a la població. Aquest projecte d’excel·lència compta amb un incentiu de la Conselleria d’Economia, Innovació i Ciència de 221.000 euros, tal com va especificar ahir Andalusia Innova. Els especialistes van explicar que el terme amiant s’empra per a designar un grup de minerals que solen usar-se en una gran varietat de productes manufacturats, principalment en construcció, uralitas, rajoles o canonades. A Espanya existeix la prohibició total d’ús i comercialització d’amiant des del 31 de desembre de 2001, després que estudis epidemiològics demostressin que la inhalació de fibres d’amiant pot induir el desenvolupament de lesions pulmonars com a càncer de pulmó, mesotelioma o fibrosi pulmonar, sent qualificats com a substàncies altament carcinògenes per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). No obstant això, a més d’aquest amiant antropogènic és necessari considerar la presència d’amiant natural, que correspon a afloraments de roques. «La seva mineralogia les fa particularment sensibles a l’acció dels agents erosius, provocant l’excavació de la superfície exposada i l’acumulació de material detrític en les zones circumdants», van matisar els experts. Risc natural En aquest sentit, aquestes zones comporten un «font potencial de risc natural» dependent del grau d’exposició i de la intensitat de l’alteració que sofreixen. «Hi ha més risc de dispersió de material fibrós en aquells afloraments que han sofert impacte antropogènic que ha provocat una modificació important amb augment de la zona exposada», van explicar. Aquest seria el cas d’afloraments travessats per trinxeres de vies públiques, zones amb activitat agrícola o fronts de pedrera en les quals s’ha extret amiant i no se’ls ha aplicat una restauració adequada. Segons van afirmar els especialistes, a Andalusia existeixen nombrosos afloraments de roques amb amiant, especialment en la Regió muntanyenca de Ronda, Sierra Nevada o Sierra de Filabres, que podrien constituir «potencialment una font de risc d’amiant natural», si estan situats prop de nuclis de població o en zones d’interès paisatgístic i ambiental. «Aquest amiant natural no es pot considerar un contaminant, però sí un risc natural de naturalesa mineralògica que requeriria ser avaluat», va assegurar un investigador andalús. Font: Diari sud digital